Inici

Un projecte ple d’irregularitats i despropòsits

 Josep Maria Pijuan Vall, un empresari agroindustrial de Bellver de Sió amb unes estretes relacions familiars amb el consell d’administració de l’Àrea de Guissona, va presentar el projecte de construcció d’una «planta de compostatge» molt poc temps abans de l’entrada en vigor de la legislació ambiental vigent, que prohibeix expressament la instal·lació d’aquesta mena de plantes en espais protegits.

 L’Oficina de Gestió Ambiental de Lleida, lluny d’estranyar-se d’aquesta presentació «just en temps», va donar el vist-i-plau a un projecte completament desmesurat autoritzant al Sr. Pijuan a abocar anualment 13.310 tones de fems de boví i gallinassa més 2.150 m3 de purins porcins. No li va imposar restriccions ni mesures de control de cap mena.

 Per si no hi hagués prou amb això, el Sr. Pijuan ni tan sols ha de ser titular de les granges que produeixen aquestes dejeccions, només cal que sigui soci. Quin regal més suculent per una indústria ramadera obstinada en produir carn barata a dojo i de dubtosa qualitat en granges cada vegada més massificades!

 Animat per aquesta permissivitat administrativa, i ignorant el contenciós- administratiu en curs, el Sr. Pijuan ja ha incomplert la legislació ambiental en diverses ocasions, acumulant materials de construcció durant anys en aquest espai protegit o iniciant les obres, l’any passat, en plena època de nidificació d’aus. Començar les obres sense els permisos pertinents i sense observar les més mínimes normes de seguretat, ha sigut l’última mostra de la seva manera de fer.

El fet que les administracions públiques només haguin actuat envers d’aquestes irregularitats a instància dels defensors del patrimoni col·lectiu dels Plans de Conill, ens causa una desconfiança i inseguretat addicionals. Com podem deixar en mans d’una persona d’aquestes característiques la gestió d’una instal·lació de residus que exigeix una cura excepcional per no causar danys irreparables a l’espai protegit?

Això també ho exposen detalladament el reconegut grup de científics en el seu contra estudi d’impacte ambiental encarregat per l’Institut Egrell. A les mateixes conclusions han arribat el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i Seo Bird Life.

Ja sabem que ens enfrontem a uns interessos molt poderosos, però de tant en tant els tribunals són capaços de parar els peus fins i tot a les grans transnacionals. Tal com ha passat últimament quan un jutjat d’Estats Unitats va dictaminar contra els interessos de Montsanto i Bayer per protegir el drets d’una persona malalta de càncer.

 No potser que l’afany de lucre d’uns pocs destrossi el patrimoni col·lectiu i hipotequi el nostre futur!

Per un a mon rural viu i un entorn urbà sa!